L’amiant és un material fibrós molt perillós per a la salut ja que quan desprèn fibres i es dispersen a l’aire respirable, poden ser inhalades pel sistema respiratori humà provocant una malaltia pulmonar com el càncer o el mesotelioma pleural. Des de l’any 2002 no es poden fabricar ni subministrar productes amb amiant al nostre país. Però tenim molts materials amb amiant que s’han anat col·locant en els nostres edificis al llarg del segle XX i que molts d’ells no sabem a on són. La detecció és fonamental ja que l’única manera segura de no posar en risc la salut, és saber que existeix el material amb contingut de fibres d’amiant, determinar quin és el seu estat de degradació i diagnosticar quina és la millor solució per evitar el risc.
El material més conegut i amb més difusió ha estat el fibrociment (anomenat moltes vegades pel nom d’un dels fabricants més importants: Uralita). També és un dels menys perillosos si es troba en bon estat. Però hi han molts altres productes amb fibres d’amiant que s’han emprat a la construcció i dels que es té més desconeixement, i què paradoxalment són els de més risc per a la salut, primer perquè són materials en els que les fibres es desprenen més fàcilment i, segon, perquè no sabem que existeixen.
TV3 va emetre un reportatge al programa 30 Minuts sobre l’amiant que es pot consultar en el següent enllaç: Exposats a l’amiant
Estudi de Prospección sobre la presencia de amianto o de materiales que lo contengan en edificios
Durant els anys 2001 a 2003 la Fundación para la Prevención de Riesgos Laborales va patrocinar la realització d’un treball de recerca sobre la prospecció d’amiant en edificis, que va dur a terme el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona amb l’IDES, que va permetre conèixer la empremta que aquest material va tenir en l’execució dels edificis dels anys 65 al 85.
Com a resultat d’aquest extens treball d’investigació es van publicar dos volums, Informe 2001, a on es feia un recull de les empreses que havien treballat amb amiant, les importacions del mineral al nostre país, i les diferents formes en què el material amb amiant es col·locava en els edificis. A més l’estudi va permetre identificar els edificis de risc, el proptotipus d’edificis en què es poden trobar materials amb amiant. El segon volum Identificación y metodología de análisis 2003, proposa un protocol de inspecció d’edificis i compara les diferents mètodologies d’anàlisi de fibres en material.
Els dos treballs es poden descarregar aquí: Informe2001 i Identificación y metodología de análisis
Serveis per a Detecció d’amiant en edificis
- Inspecció de l’edifici
- Assajos d’amiant en materials en laboratori d’acreditada experiència
- Assajos d’amiant en aire per laboratori acreditat
- Informe tècnic amb recomanacions
